En relació al judici contra el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, conegut com el dels crims del franquisme, que avui ha iniciat la vista oral, el FÒRUM PER LA MEMÒRIA D’EIVISSA I FORMENTERA fa la següent valoració:

En primer lloc, és fals que sigui un procés pels crims del franquisme, com seria propi de qualsevol sistema democràtic: la determinació de responsabilitats pels crims comesos per la dictadura. Es tracta d’un procés contra el jutge Baltasar Garzón, que a 2006 va practicar algunes diligències a partir de 22 denúncies de familiars de víctimes i associacions per la memòria històrica per desaparicions forçades, tortura i assassinats, entre d’altres. Aquesta associació hi va presentar un llistat de dues-centes persones d’Eivissa i Formentera, víctimes del terror franquista.

Aquestes diligències van quedar paralitzades a 2008, a partir d’una denúncia contra el jutge Garzón que varen fer Falange Española i un grup que s’autoanomena “sindicat Manos Limpias”, que, com és públicament conegut, és la marca blanca de Fuerza Nueva. Es tracta de dos partits els objectius dels quals són contraris a la nostra Constitució i al nostre sistema democràtic. Llegiu-ne més...

Avui, 29 d’abril de 2011, amb motiu del 80è aniversari de la proclamació de la Segona República a l’Estat espanyol, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera vol retre homenatge a les 58 persones que moriren a la colònia penitenciària de la Savina, el centre de reclusió més dur de les Balears després de la Guerra Civil. Aquelles persones moriren a causa de l’escassesa i deficient qualitat dels aliments que rebien i de les duríssimes condicions de vida a l’interior del penal, víctimes també de la gestió del cap de la presó Ángel Llorente, que comerciava i s’enriquia amb aliments que havien de rebre els presos.

Formentera, illa pobra i mal comunicada, de tendències esquerranes durant la Segona República, fou el lloc escollit per les autoritats franquistes per obrir-hi un camp de concentració el 1940, recuperant així una tradició de confinament i desterrament que es remuntava al segle XIX. Sembla ser que la idea inicial era muntar un camp de treball per construir un camp d’aviació, però finalment la presó de la Savina es va convertir en un camp de reclusió a on anaven arribant presoners de les Balears i d’altres llocs d’Espanya. A finals de 1940, la colònia penitenciària, dependent de la provincial de Palma, albergava 444 presoners, víctimes de la repressió d’un règim feixista construït sobre el fang i les cendres d’una guerra civil sagnant.